sábado, 10 de julio de 2010






Xavier Conesa Lapena

Càlid, nostàlgic, còsmic, íntim, reservat i de vegades, indesxifrable. Així és l'art de Xavier Conesa (Montcada i Reixac, 1956), autodidacta de formació, apassionat confés per la llum mediterrània. El seu és un impressionisme secret, recòndit, barques que jeuen a l'ocàs a la superfície d'un mar serè, com esgotades per un viatge massa llarg, mars exaltats, espurnejants, onades d'escuma col · lisionant contra roques impertèrrites. Xavier és creador de racons que, encara poblats, no semblen haver estat corromputs per la impaciència de l'home. La seva tècnica és metòdica, calculadora, pacient, amb molt poques llicències. Un enamorat dogmàtic del paisatge al qual encunya la mateixa calidesa que als seus rostres femenins. Són d'un altre temps, i la mirada se't clava directament al pit, com la por que infon un llop famolenc. Naturalesa profunda, que acovardeix pel seu misteri, que fascina per la seva sinceritat. Xavier és capaç de veure més enllà, i a més està acostumat a això, encara que de vegades decideix resumir tot en el misteri d'una esquena de dona.



           ( Comentari de Rafael Ibañez. Llicenciat en Història de l'Art. Arterapeuta.
Master en Arteterapia i mediación plàstica. Master en psicología infantil.
Ponent Congres Internacional Arterapia. (Desembre 2.012. Murcia)
Profesor d'Arterapia )









































































































































































































































































El meu agraïment a les dues mestres que m'han acompanyat en aquest aprenentatge i a les hores compartides.
 Les artistes Anna Mª Diaz i Elisabeth Loreley